PUIGPUNYENT

Puigpunyent és un petit municipi de Mallorca, situat a la part sud-occidental de la Serra de Tramuntana a 15 quilòmetres de Palma. El terme municipal es divideix en tres nuclis urbans: Puigpunyent, Galilea i Son Serralta i limita amb els municipis d’Esporles, Calvià, Banyalbufar, Estellencs i Palma.

Si t’agrada el senderisme o el muntanyisme, Puigpunyent és el lloc perfecte per a tu, ja que el municipi compta amb una gran quantitat de rutes.

Tot el terme municipal gaudeix d’una bona xarxa de camins públics que servien tant per connectar les possessions i els nuclis urbans com per comunicar amb les poblacions properes. Puigpunyent conserva un bon inventari de vies tradicionals de ferradura i de carro (alguns encara mantenen restes d’empedrat, escopidors, graons, etc.). Altres camins condueixen a antigues construccions de muntanya com ara ranxos de carboners, forns de calç, colls de tords, etc.

Pel que fa al patrimoni cultural i arquitectònic, Puigpunyent conserva elements i edificacions de diferents èpoques. El municipi compta amb una riquesa arqueològica excepcional, amb més de 50 jaciments coneguts fins a dia d’avui, que abracen des de l’època prehistòrica –destaquen els talaiots del Serral de les Abelles i la Casa del Gegant–, passant per l’època romana fins a la islàmica. Pel que fa al patrimoni religiós, l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, un temple del segle XVIII, és un dels seus atractius principals. Per altra banda, les possessions puigpunyentines són un referent dins Mallorca per la monumentalitat i representativitat de les cases. 

En matèria de patrimoni etnològic, hi destaquen els conjunts marjats de Son Fortesa i Son Nét, així com els de Sa Coma. També compta amb interessants fonts de mina (algunes d’època islàmica), la magnífica xarxa hidràulica de Son Nét (amb diversos molins fariners i un de paperer), des Ratxo i de Son Noguera de Superna; també aljubs de muntanya, forns de calç i de guix, etc. Mentre pel que fa al patrimoni natural és especialment destacable l’entorn de Sa Riera, el Bosc de Conques, l’alzina de Son Nét, el roure des Casat Nou i els lledoners de Sa Campaneta.

GALILEA & SON SERRALTA

A 4 kilòmetres del nucli de Puigpunyent es troba Galilea, un bellíssim llogaret format per un petit nucli central i cases disperses acompanyades d’hortes i marjades de secà. L’església de la Immaculada Concepció, promoguda per capità Antoni Barceló i Pont de la Terra i beneïda el 1810, és l’edifici més emblemàtic, des d’on es poden contemplar unes espectaculars vistes de l’entorn.

Galilea nasqué al segle XVI a partir d’un establiment de Son Cortei, la possessió més destacada de la contrada. Aquesta nova propietat s’anà dividint en diferents parcel·les, la majoria dotades d’un tros de terra, el que configurà amb el pas del segles la disposició actual. Al segle XVII ja hi havia 21 propietats i a finals del segle següent, 80.

Des del punt de vista patrimonial, el nucli de Galilea conserva diversos elements d’interès. A més de l’església, cal posar de relleu la casa de neu, situada a la part alta del nucli, i els dos molins de vent fariners que coronen Sa Mola; també cal esmentar-ne alguns dipòsits públics, com ara el pou des Rafal, i finalment algunes cases amb teules pintades o amb la façana esgrafiada…

La bellesa del nucli i també del paisatge que l’envolta va fer que artistes i literats trobessin en aquest indret un punt d’inspiració.

També molt a prop del poble de Puigpunyent, a sols 3 km se situa el nucli de Son Serralta. S’hi troba el talaiot del Serral de les Abelles, que fou famós per la troballa d’una espasa d’època talaiòtica i, a 1 km de distància, el talaiot de la Casa del Gegant, el més monumental del municipi. Ambdós estan musealitzats per a la seva visita.

FIRES I FESTES

A més del mercat tradicional dels dissabtes a Puigpunyent es celebren diferents fires i mercats, principalment els mesos de primavera i estiu. Així el darrer cap de setmana de maig té lloc la Fira Ecològica, Pagesa i Artesana amb la qual es vol donar a conèixer el patrimoni rural, agrícola i ecològic del municipi amb l’objectiu de potenciar el producte local i el respecte a la naturalesa i l’entorn. Coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu d’agost, al poble s’organitzen una sèrie d’activitats entre les que destaquen el Festival de música on comparteixen escenari joves intèrprets amb d’altres ja consolidats. El 8 de setembre és Galilea la que es vesteix de festa per celebrar la Nativitat de la Mare de Déu amb una sèrie d’actes que conclouen amb un sopar a la fresca on participen tots els veïnats del llogaret.

UNA MICA D’HISTÒRIA

L’actual nom de Puigpunyent (del llatí podio-pungentis) té el seu origen en el puig de Galatzó (1.027 m), un dels cims més importants de la Serra de Tramuntana, que des de 2011 és Patrimoni Mundial de la UNESCO en la categoria de Paisatge Cultural. Però l'origen de la presència humana de Puigpunyent és molt anterior, ja que en el municipi es conserven restes arqueològiques (compta amb més de 50 jaciments). Gràcies a l’aigua i la fertilitat de les terres, la vall va ser ocupada pels musulmans (903-1229 dC), els quals crearen diverses alqueries que seran la base de les futures possessions (Beniarxac, Benijafar, Arratxa, etc.). En el segle XIII ja es documenta la parròquia i el primer nucli urbà es desenvolupà al voltant seu, el qual a partir del segle XVII començà una lenta expansió. Entre els segles XVIII i XIX s’establí la possessió de Son Bru i hi aparegué el segon nucli. Serà ja durant la II República quan ambdós espais s’uniren. L’any 1836 Estellencs, que fins aleshores formava part de Puigpunyent, es va independitzar.

PUIGPUNYENT, MUNICIPI DE LLEGENDES

La llegenda del Comte Mal és una de les més conegudes dins la tradició popular mallorquina i està estretament lligada a Puigpunyent a través del puig de Galatzó i la possessió de Son Pont.

El Comte Mal és una figura que es repeteix a l’imaginari català i a Mallorca s’identifica amb el personatge real de Ramon Burgues- Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa Maria de Formiguera (1627-1694), propietari de Galatzó (Calvià) i Son Pont (Puigpunyent). Segons la llegenda, després d’una vida de malifetes, va ser condemnat a vagar eternament sense descans i la seva ànima apareix algunes nits damunt un cavall, tot envoltat de flames i olor de sofre.

Així mateix, a Puigpunyent es conserven moltes altres llegendes i tradicions, algunes recollides a les Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Recó, com ara Es Gall de Foc, el Tresor del Puig de na Fàtima, Sa Por de Son Fortesa, etc.